Abans de començar les regates de la setmana passada, en David sabia que aquest campionat seria molt difícil; era una competició on hi participarien fins a 175 esportistes de molt alt nivell; hi hauria estrangers i estrangeres, competidores olímpiques espanyoles, tots els que lluitarien pel campionat d’Espanya masculí i femení, i on a més competien tots junts pel campionat de l’Olympic Week. En aquest campionat ell competia en la categoria masculina absoluta i a la sub-19. En privat, en David comentava que aniria a fons, que ho donaria tot, i que aquesta era l’única manera de fer resultats. Aquesta era la seva estratègia.
La duració del campionat va ser de quatre dies amb 16 proves programades, on el nostre regatista es va poder desenvolupar bé, aconseguint uns bons resultats parcials i entrant al grup or. El tercer dia, dissabte, un 6è, 12è i un 14è, que li donaven un total de 42 punts a la categoria sub 19 el situaven ja només a només 9 punts del primer classificat sub-19, en Dani Cardona de CN s’Arenal, quedant ell en una segona posició. Per darrera tenia en Joan Tomàs-Verdera de Can Pastilla amb 46 punts. A la part general tenia en Max Urquizu del CN Salou, líder de la categoria senior, amb 35 punts.
Aquell dissabte no va ser el seu millor dia però clarament va veure que podria retallar distància i acabar amb el campionat a les seves mans si el diumenge ho donava tot. Els nombres donaven.
El diumenge, darrer dia de campionat, va apretar. Va començar amb una octava posició mentre veia com els seus rivals directes anaven distanciant-se. Finalment, va guanyar les dues últimes proves de la jornada i va aconseguir superar a tots els altres competidors, proclamant-se Campió d’Espanya a la classificació general absoluta i a la Sub-19.
El campionat va tenir lloc a Torrevieja, Alacant, amb un temps complex, amb inestabilitat, xàfecs, ones, un entorn molt tècnic.
Hem de tenir en compte que per en David, és el tercer any consecutiu que assoleix el títol nacional de Campió d’Espanya i no tenim constància que un fet així s’hagi repetit anteriorment.
Aquest gran resultat prové d’un esforç molt important. Un regatista, per assolir aquests nivells, requereix una dedicació plena a l’esport i un esforç econòmic molt gran. És imprescindible convertir la competició i el fet de navegar en el seu mode de vida. És per açò els esportistes que surten a fora a centres d’alt rendiment o de tecnificació han de compaginar estudis amb esport, sacrifiquen vida personal i social, i ho donen tot física i mentalment per aconseguir-ho. La família i el suport que pugui tenir al darrera també és clau, i si qualsevol d’aquests pilars falla els objectius ja no són tant fàcils d’aconseguir. Per tant hi ha que fer un reconeixement important a tots aquests esportistes i famílies que aconsegueixen aquests projectes, i veure que açò no només va d’esport, sinó d’uns valors, d’una cultura i d’un sacrifici que al final valen molt la pena.
Felip Moll, Comodor – 16/02/2023
comodor@cnciutadella.com
